8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

Els objectius de la intervenció s’han d’ajustar al moment evolutiu. El tractament ha de tenir un enfocament progressiu, funcional i centrat en la persona.

• En educació primària, l’objectiu principal és potenciar al màxim les habilitats de lectura, escriptura, càlcul i raonament matemàtic mitjançant programes estructurats, intensius i adaptats al perfil de dificultats de cada alumne.
• En educació secundària, aquestes habilitats s’han d’aplicar a la vida acadèmica i han de tenir un impacte real en l’aprenentatge, tot afavorint la participació, la comprensió i l’adquisició de coneixement. El desenvolupament de l’autonomia, l’organització i les estratègies de compensació és clau en aquesta etapa.
• En educació superior i en l’edat adulta, els objectius s’orienten a garantir que les dificultats no limitin el potencial d’estudi, la participació laboral ni la vida quotidiana, prioritzant la funcionalitat: una comunicació escrita eficaç, el càlcul pràctic i l’ús d’eines tecnològiques que afavoreixin l’autonomia.

En totes les etapes, és essencial prevenir el fracàs escolar i l’espiral de desànim. La intervenció ha de reforçar la confiança, la motivació i la percepció de competència de la persona, per evitar que les dificultats esdevinguin una barrera per al seu desenvolupament personal, educatiu o professional.

En la majoria dels casos, l’objectiu terapèutic no és eliminar completament la dificultat, sinó compensar-ne els efectes i oferir eines perquè la persona pugui funcionar amb eficàcia en els contextos rellevants de la seva vida. L’enfocament compensatori ha de ser realista, orientat a resultats funcionals i compatible amb els objectius i valors de cada individu.