Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
13. Disfuncions orofacials
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Criteris per a la indicació del tractament
En general, són tributàries de rebre logopèdia les persones amb disfuncions orofacials que puguin ser rehabilitades amb tractament logopèdic, tant si la disfunció és la causa o la conseqüència (relació forma-funció), i sempre que aquesta afecti el desenvolupament o l’execució d’una o més funcions del SE, tant d’alimentació com de comunicació, per exemple:
- Postcirurgia maxil·lofacial o ortognàtica (per exemple: frenectomia lingual, labial, fissura labioalveolopalatina, alteracions oclusals severes, etc.) que requereixen adaptació funcional orofacial a la nova forma orgànica o esquelètica.
- Postcirurgia de tumors de cap i coll que requereix adaptació funcional orofacial a la nova forma orgànica o esquelètica.
- Patologies neurològiques o neuromusculars que afectin el desenvolupament de les funcions del SE i que puguin beneficiar-se del tractament logopèdic.
- Malformacions facials o craniofacials congènites que alteren les funcions orofacials.
- Traumatismes craniofacials que presentin alteracions en les funcions d’alimentació i comunicació.
- Disfuncions orofacials o hàbits lesius que poden afectar negativament el procés de creixement i desenvolupament de la dentició, sobretot en les etapes de dentició temporal i mixta.
- Disfuncions masticatòries i de l’articulació temporomandibular que cursen amb dolor, obertura bucal reduïda, etc., que afecten l’alimentació o la comunicació.