Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Codificació CIM-11
| Codi | Concepte |
|---|---|
| MA80.2 | Disàrtria, sense especificar |
Quan la disàrtria és consecutiva a una malaltia cerebrovascular (8B25) és necessària la codificació següent:
| Codi | Concepte |
|---|---|
| 8B25.0 8B25.1 8B25.2 8B25.3 8B25.4 | Efectes tardans d'un accident cerebrovascular isquèmic Efectes tardans d'una hemorràgia intracerebral Efectes tardans d'una hemorràgia subaracnoïdal Efectes tardans d'una hemorràgia intracranial no traumàtica NCAL Efectes tardans d'un accident cerebrovascular sense saber si va ser isquèmic o hemorràgic |