Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Epidemiologia
La falta d’acord dels criteris diagnòstics i el moment de l’avaluació fan que les dades de prevalença de la disàrtria siguin molt variables. A continuació, adjuntem algunes dades epidemiològiques de les alteracions que provoca la disàrtria:
| Codi | Concepte |
|---|---|
| Parkinson i parkinsonisme | 600,3/100.000 habitants a Espanya |
| Esclerosi lateral amiotròfica | 2,7/100.000 habitants a Catalunya |
| Esclerosi múltiple | 27,2/100.000 habitants a Catalunya |
| Ictus | 840/100.000 habitants >15 anys a Catalunya |
| Tumors cerebrals | 7,4/100.000 habitants a Espanya |
| Traumatisme cranioencefàlic | 51-85/100.000 habitants a Espanya |
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per conèixer la prevalença local al nostre país de la disàrtria per diferents causes.