7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla

L’adquisició de la parla és un procés complex, que implica la percepció de la parla, l'emmagatzematge i la recuperació d'informació fonològica, la planificació i execució motora, així com l'automonitoratge articulatori. En conseqüència, el pla d'avaluació inclourà:

• Descartar el TDL mitjançant proves tipificades o mitjançant l'evidència clínica sobre el desenvolupament gramatical i semàntic. Si no és possible descartar-lo, valorar el diagnòstic comòrbid.
• Determinar l'etapa de desenvolupament fonològic mitjançant l'anàlisi fonològica.
• Determinar la gravetat del trastorn mitjançant el grau d'inintel·ligibilitat i la precisió articulatòria.
• Estudiar els nivells de processament de parla afectats: percepció dels sons de la parla, repertori fonològic generador del lèxic i repertori d’estimulabilitat, inconsistència i atípies del desenvolupament.
• Estudi del processament fonològic: memòria de treball fonològica, consciència fonològica (a partir dels 4 anys) i consciència del principi ortogràfic (a partir dels 5 anys).
• Estudi dels aspectes anatòmics i fisiològics que poden ser factors agreujants i que poden cronificar el trastorn: cribratge audiològic, exploració anatòmica funcional de la boca; valoració pràxica per imitació o execució de moviments complexos intencionals; diadococinèsies articulatòries; valoració de funcions neurovegetatives (deglució i respiració); valoració instrumental del rendiment oral (força i resistència lingual i labial) en casos de feblesa crítica.
• Valoració d'indicadors clínics de disàrtria o apràxia, si escau.

L'avaluació pot incloure tant proves estandarditzades com mesures del rendiment lingüístic a través d'anàlisis clíniques detallades, incloent-hi l'anàlisi fonològica de mostres de parla, que han de ser gravades. Addicionalment, es poden dur a terme anàlisis acústiques, proves de percepció auditiva i de rendiment oral, utilitzant tecnologia especialitzada o mètodes de cribratge. Tots aquests elements s'integren en una valoració clínica per emetre el diagnòstic detallat.

Es recomana fer ús de l'Escala d'Intel·ligibilitat en Context de McLeod com a indicador d'intel·ligibilitat. La valoració de la severitat es pot realitzar mitjançant l'Índex de Consonants Correctes (PCC), considerat l'estàndard de referència per al seguiment del desenvolupament fonològic. També es poden fer servir altres índexs posteriors, com el percentatge de paraules completes correctes. És important examinar els aspectes de participació social en les entrevistes. 

L'efectivitat del tractament pot avaluar-se a través de qüestionaris dirigits a familiars, com el Therapy outcome measures for allied health practitioners in Australia (TOM-aus), que no depenen de l'idioma de la persona avaluada. Entre les proves estandarditzades que es poden emprar trobem: l’avaluació del desenvolupament fonològic de L. Bosch, l’Anàlisi del retard de la parla (AREPA) - Análisis del retraso del habla (AREHA) i la Prueba de Evaluación Fonética-Fonológica (PEFF). Per a l'avaluació dels aspectes relacionats amb funcions executives i la metafonologia poden utilitzar-se algunes de les proves de bateries neuropsicològiques com Nepsy II, o fer ús d’estratègies adaptades que no penalitzin els errors de pronunciació, com les proposades per Roepke.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació d’instruments d’avaluació en català i castellà dels TDSP.