Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.

El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.

Avaluació integral

El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a avaluar els següents elements dels TDSP:

  1. Confirmar la presència del trastorn i realitzar el diagnòstic diferencial amb el TDL i altres comorbiditats, com l’apràxia del desenvolupament de la parla i la disàrtria.
  2. Determinar la gravetat del trastorn segons la intel·ligibilitat i el grau de precisió articulatòria.
  3. Identificar les capacitats afectades que poden considerar-se factors causals, moderadors, agreujants o que contribueixin a la persistència del trastorn.
  4. A partir dels quatre anys, i sempre que sigui possible, estimar l’impacte potencial en l’aprenentatge del llenguatge escrit.