Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
10. Disglòssia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, diagnòstic i intervenció dels trastorns orgànics dels sons de la parla, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, i en l’aplicació de tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla afectada.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns orgànics dels sons de la parla, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la qualitat de vida i la comunicació de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, pediatres, cirurgians maxil·lofacials, otorrinolaringòlegs, neuròlegs, nutricionistes, odontòlegs, infermers i psicòlegs, i promou la intervenció primerenca, la derivació adequada i l’avaluació periòdica en un marc de seguretat i compliment dels protocols sanitaris.
Avaluació integral
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a avaluar els següents elements dels trastorns orgànics dels sons de la parla.
D'acord amb la CIF, es duu a terme una avaluació integral per identificar i descriure:
- Deficiències en l'estructura i en les funcions corporals, amb especial referència a les relacionades amb la parla.
- Limitacions en l'activitat i la participació, inclosa la comunicació funcional i les interaccions socials i l'impacte de la parla en la qualitat de vida, tenint en compte l'impacte de les limitacions en els rols socials de l'individu dins de la seva comunitat.
- Factors contextuals (ambientals i personals) que serveixen de barrera o de facilitadors de l'èxit de la comunicació i la participació en la vida.