8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

El logopeda és el professional competent per a la realització de tractaments preventius, rehabilitadors i de manteniment dels TDAp, atesa la profunda relació entre el llenguatge, la cognició i l’aprenentatge, així com la base lingüística d’aquests trastorns. A més, és també el professional capacitat per a dur a terme les funcions d’avaluació i diagnòstic logopèdic, considerant tant els aspectes lingüístics com els aspectes cognitius implicats.

Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns del llenguatge mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. Així mateix, l’Ordre CIN/726/2009, que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda, deixa palès que el logopeda graduat coneix les bases anatomicofisiològiques i funcionals dels trastorns específics del llenguatge escrit i de les discalcúlies, així com les tècniques i instruments per al diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques més adequades.

La formació bàsica del logopeda en els estudis de grau proporciona, per tant, la competència necessària per abordar de manera integral l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció clínica d’aquests trastorns. Aquesta visió és compartida pels documents internacionals de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades del llenguatge mitjançant procediments científicament fonamentats.