Addenda. L'autoregulació professional en logopèdia

L'autoregulació es materialitza a través de diferents mecanismes normatius i tècnics que el col·legi professional impulsa i revisa periòdicament. Tot i que no totes les professions sanitàries utilitzen la mateixa denominació per a aquests documents, en totes elles exerceixen funcions equivalents. 

• Els codis deontològics constitueixen el marc ètic vinculant i s'aproven per majoria qualificada de l'assemblea col·legial després d'un període de consulta pública.
• Les guies de bones pràctiques recullen recomanacions clíniques basades en evidències i s'elaboren mitjançant grups de treball participatius amb representants de l'acadèmia i de l'exercici professional. S'actualitzen cada tres o cinc anys o quan l'evidència científica ho aconsella.
• Les resolucions col·legials són acords formals de la Junta de Govern que interpreten competències o fixen criteris tècnics. Prèviament, se n'exposa l'esborrany per a possibles al·legacions i entren en vigor després de la seva publicació oficial.
• Els protocols d'actuació, les directrius o els posicionaments  descriuen procediments operatius per a contextos específics i es revisen de manera sistemàtica en cicles de millora contínua.
• Finalment, els posicionaments tècnics i jurídics s'emeten per defensar el camp professional enfront de superposicions i es basen en informes externs i debat intern.

A més, la formació continuada i el desenvolupament professional continu que promouen els col·legis —amb cursos acreditats, grups de supervisió i acreditació de competències— funcionen com a instrument autoregulador positiu, tot garantint que els logopedes actualitzin els coneixements i mantinguin els estàndards de qualitat exigits.