Addenda. L'autoregulació professional en logopèdia

La legitimitat ètica de l'autoregulació professional rau en l'aplicació dels quatre principis bioètics clàssics:

• Autonomia: només el mateix col·lectiu pot articular normes que garanteixin el respecte a les decisions comunicatives i sobre els tractaments rehabilitadors de les persones ateses i el consentiment informat.
• Beneficència: les guies i els protocols col·legials, basats en la millor evidència disponible, vetllen perquè les intervencions dels logopedes persegueixin el màxim benefici funcional possible.
• No-maleficència: els estàndards interns de qualitat i la formació continuada redueixen el risc de dany derivat de tècniques obsoletes o inapropiades.
• Justícia: la definició col·legial de competències i criteris d'accés afavoreix l'equitat en la prestació de serveis i en l'assignació de recursos.

Lluny de ser un privilegi corporatiu, l'autoregulació s’erigeix en un deure moral inherent al compromís social de la logopèdia, destinat a protegir els usuaris i a garantir l'excel·lència assistencial. Alhora, la professió assumeix un compromís explícit de transparència i rendició de comptes: publicar les normes que la regeixen, explicar els criteris de decisió clínica i sotmetre's a auditories externes quan calgui, per reforçar així la confiança pública.