6. Trastorns de l'espectre autista

Els logopedes són els professionals competents per a la realització dels tractaments preventius, rehabilitadors i de manteniment dels trastorns del llenguatge i comunicació secundaris als TEA. Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la LOPS, que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns del llenguatge, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. De la mateixa manera, de l’Ordre CIN/726/2009 que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda és palès que els logopedes graduats coneixen les bases anatomicofisiològiques del llenguatge, els seus trastorns i les tècniques i instruments per al seu diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques. Aquesta visió la comparteixen els documents de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades del llenguatge.

Els logopedes tenen un paper central en el cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de les persones amb TEA.

El paper del logopeda, sovint dins d’un equip interdisciplinari, és proporcionar serveis especialitzats a persones diagnosticades amb TEA. Els logopedes proporcionen intervencions especialitzades que són necessàries per ajudar una persona autista a assolir els seus objectius de comunicació, interacció o alimentació, proporcionant el suport per millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida.

El CLC considera que el logopeda ha de satisfer les necessitats principals i específiques de cada usuari, utilitzant les pràctiques més adients per a cada cas. La combinació de la investigació basada en l’evidència científica, l’experiència clínica i les veus de les persones autistes pot ajudar els logopedes a determinar com desenvolupar i implementar plans de tractament culturalment sensibles i que posin en valor la neurodiversitat.

El Col·legi de Logopedes de Catalunya destaca que, segons el Codi deontològic professional, els logopedes que atenen infants amb TEA han de fer-ho des de la màxima competència i, per tant, recomana de manera especial la formació continuada, actualitzada i aprofundida en aquests àmbits: avaluació comunicativa (incloent-hi instruments com l’ADOS), comunicació augmentativa (SAAC), treball en xarxa amb l’entorn de l’infant, sempre en intervencions basades en l’evidència científica.

Els rols adequats dels logopedes són els següents:

Sensibilització de la població:

• Proporcionar informació a individus i grups amb risc de presentar autisme, a les seves famílies i a persones que treballen amb persones amb autisme.
• Transmetre coneixements i proporcionar informació a altres professionals sobre les necessitats de comunicació, interacció social o alimentació de les persones amb TEA i el paper dels logopedes en el diagnòstic i la gestió del TEA.
• Proporcionar educació als pares perquè les famílies puguin continuar proporcionant intervenció més enllà de les sessions.
• Mantenir-se informats sobre la recerca en l’àmbit del TEA i ajudar a avançar en el coneixement social relacionat amb la naturalesa i el tractament del TEA, incloent-hi la importància d’estratègies que afirmin el valor de la neurodiversitat.

Cribratge i avaluació:

• Realitzar cribratges a persones que presenten dificultats de llenguatge i comunicació, i determinar la necessitat d’una avaluació més detallada o derivació a altres serveis.
• Dur a terme una avaluació integral culturalment i lingüísticament rellevant del llenguatge i la comunicació, incloent-hi les habilitats de comunicació social.
• Valorar la necessitat i els requisits per utilitzar dispositius de comunicació augmentativa i alternativa (SAAC) com a mode de comunicació.
• Valorar i tractar problemes d’alimentació, si n’hi ha (p. ex., patrons d’acceptació o rebuig d’aliments basats en la textura, consum d’una varietat limitada d’aliments).
• Diagnosticar la presència o absència de TEA (normalment com a part d’un equip diagnòstic o amb altres col·laboracions interdisciplinàries).
• Col·laborar amb les famílies en la valoració i la intervenció amb persones autistes (intervenció centrada en la persona i la família).

Intervenció i suport:

• Derivar a altres professionals per descartar altres malalties, determinar l’etiologia i facilitar l’accés a serveis integrals.
• Prendre decisions sobre la gestió del TEA, incloent-hi l’atenció que afirma la neurodiversitat i mantenir-se al dia amb informació provinent de la mateixa comunitat autista.
• Participar com a membre de programes educatius individualitzats, sistemes de suport multinivell i equips per orientar i col·laborar amb els serveis educatius més apropiats.
• Desenvolupar objectius de parla i llenguatge enfocats en el llenguatge social i l’alfabetització, i ajudar l’estudiant amb funcions d’autoregulació i interacció social perquè pugui participar al màxim en el currículum general.
• Proporcionar tractament, informar del progrés i determinar els criteris adequats per a l’alta del servei específic.
• Oferir formació sobre l’ús de sistemes de comunicació augmentativa i alternativa (CAA) a persones amb TEA, així com a les seves famílies, persones cuidadores, companys de cura i educadors.
• Assessorar les persones autistes i les seves famílies sobre qüestions relacionades amb la comunicació i proporcionar-los educació destinada a prevenir complicacions futures relacionades amb el TEA.
• Consultar i col·laborar amb la persona, els membres de la família, les persones cuidadores  i l’equip interdisciplinari per facilitar el desenvolupament de programes, donar suport a la planificació de transicions o proporcionar testimoni expert, col·laboració i treball en equip, així com atenció centrada en la persona i la família.
• Defensar les persones autistes i les seves famílies a escala local, estatal i nacional.