6. Trastorns de l'espectre autista

L'avaluació integral inclou habitualment els components següents:

• Historial clínic rellevant: informació relacionada amb la salut de l’infant, l’historial de desenvolupament i comportament, i l’estat mèdic actual.
• Historial mèdic i de salut mental de la família: incloent-hi l’historial de germans amb TEA.
• Avaluacions mèdiques: un examen físic general i un examen del neurodesenvolupament.
• Avaluacions psicològiques: que inclouen aspectes relacionals, cognitius i de personalitat.
• Avaluació logopèdica de la simptomatologia nuclear del TEA
  Les proves diagnòstiques del TEA són eines estandarditzades dissenyades per avaluar les habilitats sociocomunicatives i per identificar les possibles dificultats en la comunicació, la interacció social i els comportaments repetitius. Les més utilitzades i recomanades per les guies de bones pràctiques són:
  • Entrevista Diagnòstica del TEA: ADI-R (Autism Diagnostic Interview-Revised, Lord et al., 1994): és una entrevista estructurada adreçada a familiars, cuidadors, parella o persona molt propera que se centra en obtenir informació sistemàtica i acurada del desenvolupament i dels comportaments nuclears del TEA per obtenir-ne un diagnòstic precís.
  • Observació directa: ADOS-2 (Autism Diagnostic Observation Schedule, Lord et al., 2012): observació semiestructurada en diferents mòduls, segons l’edat i les habilitats de llenguatge de l’usuari, per valorar-ne les habilitats de comunicació social i també els patrons conductuals repetitius i estereotipats.
• Avaluacions logopèdiques formals i informals, per exemple:
  • Avaluació del llenguatge. Mostreig de llenguatge i anàlisi de la narrativa.
  • Avaluació de la parla, incloent-hi l’avaluació de les habilitats motrius de la parla.
  • Avaluació de l’alimentació i la deglució, si cal.
  • Avaluació de la comunicació augmentativa i alternativa (CAA), si és necessari, per determinar els possibles beneficis per a la millora de la comunicació funcional.
• Avaluació auditiva realitzada per un metge ORL, audioprotetista o logopeda

Les guies de bones pràctiques també recomanen altres eines com, per exemple, l’entrevista Diagnostic Interview for Social and Communication Disorders (DISCO, Leekman et al., 2002) o l’entrevista Autism Clinical Interview for Adults (ACIA, Ingham et al., 2020), entre d’altres. Actualment, encara no estan traduïdes ni validades en la població catalana i espanyola.

L’avaluació integral, en el cas que fos necessari, també pot incloure altres proves complementàries addicionals com proves genètiques i metabòliques.

AVALUACIÓ LOGOPÈDICA DE LA SIMPTOMATOLOGIA NO NUCLEAR DE L’AUTISME

És important que abans d’iniciar la valoració específica, s’obtingui informació sobre l’estat auditiu de la persona per obtenir resultats d'avaluació fiables i precisos.

Per avaluar la parla i el llenguatge, els logopedes poden utilitzar metodologies d’avaluació formals i informals. Les proves formals poden ser necessàries si encara no s’ha determinat un diagnòstic o la idoneïtat per rebre els serveis específics. Les proves informals poden ser més útils per determinar si la persona ha assolit fites específiques de comunicació o per avaluar les habilitats comunicatives en una diversitat d’entorns quotidians.

El logopeda pot fer ús de l’avaluació dinàmica, que és molt útil per a: identificar comportaments de comunicació no simbòlica i simbòlica, avaluar el potencial d’aprenentatge individual i dur a terme l’anàlisi de la conversa. Aquesta tècnica es basa a obtenir mostres per observar com una persona utilitza el llenguatge en situacions quotidianes i espontànies; així, pot oferir una imatge més realista de la seva manera de comunicar-se, incloent-hi aspectes com l’ecolàlia (repetició de paraules o frases). A diferència dels qüestionaris, les entrevistes o les proves estructurades, no parteix de supòsits previs sobre com hauria de ser la comunicació, sinó que se centra en com s’expressa realment la persona en el seu context habitual. D’aquesta manera, permet al logopeda entendre millor les habilitats i necessitats comunicatives de cadascun dels usuaris que valora.

Una avaluació integral inclou la prova de les habilitats de llenguatge, parla, alimentació i deglució, així com de comunicació augmentativa i alternativa. En els apartats específics d’aquests documents de bones pràctiques, trobareu les explicacions més detallades per a l’exploració de cada un d’aquests àmbits. A continuació, es comenten alguns aspectes específics de les persones amb autisme.

Funcions comunicatives de l’ecolàlia

Històricament, l’ecolàlia s’ha descrit mancada de significat i sense funció comunicativa. Tanmateix, hi ha un nombre creixent d’investigacions que han identificat diverses funcions comunicatives de l’ecolàlia (p. ex., torns de paraula, etiquetar, fer peticions, afirmar i protestar) i assenyalen el seu paper en el processament de l’adquisició  gestàltica del llenguatge. Hi ha nens que adquireixen el llenguatge d'una manera diferent, seguint un procés anomenat adquisició gestàltica del llenguatge. Això inclou, per exemple, l’ús de l’ecolàlia, que és la repetició de paraules o frases que han escoltat. En aquest cas, l’ecolàlia no és només una repetició, sinó que pot ser una forma de comunicació que és necessari entendre. Analitzar com es fan servir aquestes repeticions pot ajudar el logopeda a identificar la seva funció comunicativa i a contribuir al seu desenvolupament. També li pot servir per desenvolupar estratègies més efectives per ajudar a millorar les seves habilitats de llenguatge i comunicació. Tot i això, els logopedes han d’anar amb compte i no fer generalitzacions quan relacionen la teoria de l’adquisició gestàltica del llenguatge amb el desenvolupament del llenguatge en persones autistes. Cada cas s’ha de considerar de manera individual i amb precaució, evitant aplicar aquesta teoria per a tothom, com si fos universal.

Comunicació social

L’avaluació de la comunicació social pot variar segons les normes familiars i culturals. Una avaluació de la comunicació social inclou els components següents:

• Ús de la mirada.
• Atenció conjunta.
• Compartir plaer.
• Iniciació de la comunicació.
• Reciprocitat social i diversitat de funcions comunicatives.
• Comportaments durant el joc.
• Comprensió i ús de les expressions facials.
• Ús dels gestos.
• Prosòdia de la parla.
• Habilitats de conversa.
• Gestió del tema.
• Torns de paraula.
• Proporcionar la quantitat adequada d’informació en contextos conversacionals.

Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA)

Després d’un diagnòstic de TEA, els logopedes duen a terme avaluacions contínues. Cal avaluar, sense limitar-se a, els punts següents:

• Mesurar el progrés en el desenvolupament de competències comunicatives amb CAA.
• Determinar el perfil actual de les habilitats de comunicació social d’una persona.
• Identificar objectius d’aprenentatge d’alta prioritat en contextos naturals de comunicació.
• Examinar la influència del company de comunicació i de l’entorn en la competència comunicativa.