16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

Podem destacar diversos signes relacionats amb el TAP:

• Alimentació de biberó o lactància materna perllongada.
• Alimentació nocturna.
• Alteració del processament sensorial oral.
• Emmagatzematge de menjar o líquids a la boca.
• Àpats desestructurats.
• Dèficit en les habilitats oromotores.
• Dificultat en la introducció de textures d'aliments.
• Distraccions durant la ingesta.
• Manca d'alimentació independent.
• Ingesta poc variada (menys de 15 aliments).
• Masticació excessiva.
• Poc o nul augment de pes durant 2 o 3 mesos seguits.
• Preferència pels líquids en detriment d'aliments sòlids.
• Rebuig a la ingesta durant més d'un mes.
• Temps dels àpats estressant.
• Temps dels àpats perllongats.

Alguns comportaments poden considerar signes d'alarma:

• Fixació per un nombre limitat d'aliments (selectiu, limitacions dietètiques extremes).
• Alimentació forçada (persecució, persuasió, recompenses).
• Aturada brusca d'alimentació després d'un esdeveniment desencadenant.
• Nàusees anticipatòries.

En presència dels següents símptomes, s'haurà de sospitar alguna malaltia orgànica de base que, al seu torn, pot coexistir amb un trastorn de l'alimentació pediàtric:

• Disfàgia.
• Incoordinació en la deglució suggerida per tos, ennuegaments o pneumònia recurrents.
• Retard en el desenvolupament i creixement.
• Alimentació interrompuda per dolor.
• Regurgitació o vòmits crònics.
• Diarrea o sang a la femta.
• Anomalies del desenvolupament neurològic.
• Dermatitis atòpica i èczema.
• Relació del quadre amb l'inici d'un determinat aliment.
• Canvi de caràcter.

Aquests signes es poden associar a característiques específiques dels aliments líquids i sòlids com el gust, la temperatura, la mida del bol alimentari, la viscositat, la textura o l’aparença.

La diversitat de manifestacions que pot presentar un infant amb TAP poden agrupar-se al voltant de dos perfils d'alteracions del processament sensorial.

• El baix registre sensorial es manifesta habitualment com una escassa percepció dels aliments dins de la cavitat oral. Això pot incloure dificultats per formar adequadament el bol alimentari, pèrdua de menjar fora de la boca, preferència per bols de grans dimensions, o rebuig de líquids i aliments que no ofereixen prou estimulació sensorial. Els infants amb aquest perfil tendeixen a buscar experiències sensorials més intenses, mostren preferència per gustos forts, temperatures extremes o textures marcades i, sovint, es fiquen objectes a la boca per satisfer aquesta necessitat.
• La hipersensibilitat oral es presenta sovint en forma de preferència per certes textures o mides específiques del bol, masticació prolongada i una dieta molt limitada. Aquests infants solen inclinar-se per gustos suaus com els de la melmelada, textures granulades fines, porcions petites d'aliment i temperatures neutres. També poden preferir aliments durs que els permetin mastegar més intensament com una forma d'autoregulació sensorial.