16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

S'entén per intervenció en l'entorn el conjunt d'actuacions adreçades a les persones significatives en la vida del pacient, això inclou tant programes d'orientació educativa com suports específics per a les famílies i els cuidadors. Aquesta intervenció ha de fonamentar-se en la identificació prèvia de barreres i facilitadors de l'entorn que influeixen en el desenvolupament i benestar de l'infant, amb l'objectiu de modificar-los de manera estratègica i funcional.

És fonamental acompanyar les famílies en el procés de desmitificació del sentiment de culpa o fracàs associat a les dificultats de l'infant. Les intervencions basades en consells aïllats o pautes descontextualitzades han demostrat una eficàcia limitada, atès que la seva implementació per part dels progenitors sol ser escassa. Com a alternativa, es promou un enfocament centrat en l'aprenentatge actiu i l'empoderament familiar, en què els pares participen de manera reflexiva en l'anàlisi de les estratègies utilitzades, identifiquen les que són més eficaces i exploren noves vies d'acompanyament als seus fills. En aquest sentit, l'abordatge logopèdic de les dificultats alimentàries ha de contemplar, de manera sistemàtica, la participació activa i continuada de l'entorn familiar.

El CLC aconsella els professionals clínics, investigadors i estudiants que duguin a terme estudis sobre la intervenció a l'entorn del TAP.