Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
11. Trastorns de la ressonància
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.
Avaluació integral
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a avaluar els següents elements dels trastorns de la ressonància.
D'acord amb la CIF, es duu a terme una avaluació integral per identificar i descriure:
- Deficiències en l'estructura i en les funcions corporals, amb especial referència a les relacionades amb la ressonància.
- Limitacions en l'activitat i la participació, inclosa la comunicació funcional i les interaccions socials i l'impacte de la parla en la qualitat de vida, tenint en compte l'impacte de les limitacions en els rols socials de l'individu dins de la seva comunitat.
- Factors contextuals (ambientals i personals) que serveixen de barrera o de facilitadors de l'èxit de la comunicació i la participació en la vida.