Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Avaluació de l'estructura i de les funcions corporals
L'avaluació de l’expressió se centra en els aspectes funcionals de la parla:
- Intel·ligibilitat: grau en què els oients entenen el senyal acústic produït per la persona.
- Comprensibilitat: grau en què un oient entén la persona en funció del senyal acústic i d'altres senyals lingüístics i no lingüístics.
- Eficiència: la velocitat a la qual la persona comunica una pronunciació intel·ligible o comprensible; fonamental per establir objectius funcionals significatius en la planificació del tractament.
Planificació de la parla motriu
L’apràxia de la parla resulta d'una capacitat deteriorada per planificar ordres que dirigeixen els moviments correctes per a la parla. L'avaluació de la planificació motriu de la parla inclou la producció d'estímuls de diferent complexitat motriu: fonemes, síl·labes, paraules monosil·làbiques/multisil·làbiques i frases que exigeixen diferents demandes al sistema motor de la parla.
L'avaluació de la planificació motriu de la parla contrasta els elements següents:
- Distinció oral/nasal.
- Grups consonàntics a l’inici de síl·labes versus dins de síl·labes.
- Síl·labes i paraules accentuades versus síl·labes i paraules sense accent.
- Discurs automàtic versus discurs proposicional.
- Imitació versus respostes autogenerades.
L'avaluació de la planificació motriu de la parla també examina el següent:
- Discurs espontani: per avaluar el funcionament integrat de tots els subsistemes de parla.
- Prolongació vocàlica: per examinar la coordinació respiratòria-fonatòria i la qualitat vocal.
- Tasques diadococinètiques: per mesurar la repetició de sons específics en un període de temps determinat. Aquests són:
- Moviments alterns ràpids: per avaluar la velocitat i la regularitat del moviment dels articuladors (per exemple, /papapa/).
- Moviments seqüencials ràpids: per avaluar la capacitat de moure's ràpidament i seqüencialment d'una posició articulatòria a una altra, un deteriorament particularment característic de l'apràxia de la parla (per exemple, /pataka/).
- Avaluacions acústiques i fisiològiques: utilitzant procediments instrumentals i perceptius per quantificar les anomalies en el temps d'inici de la veu, el ritme, la prosòdia i l’entonació, l'articulació i la variabilitat d'assaig a assaig.
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a avaluar l’apràxia de la parla amb l’Escala Barcelona para la apraxia bucofonatoria publicada per Montagut el 2025, una escala útil per avaluar quantitativament l’apràxia bucofonatòria en diferents malalties neurodegeneratives.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació d’instruments d’avaluació en català i castellà de l’apràxia de la parla.