Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

17. Alteracions de la fluència

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.

Avaluació de la participació, activitats i qualitat de vida

L'objectiu de l'avaluació no és diagnosticar la quequesa. Més aviat, el propòsit és determinar l'abast i l'impacte del trastorn de fluïdesa en l'individu, el benefici potencial del tractament i el seu desig i voluntat de canvi.

La gravetat de la tartamudesa pot variar dràsticament segons la situació de comunicació oral. Per això, a l'hora de realitzar una avaluació amb un adult, és crucial entendre:

  • Les experiències viscudes per l'individu amb tartamudesa,
  • L'impacte percebut d'aquestes experiències amb tartamudesa, i
  • La seva raó per buscar tractament en el moment actual.

 

Les experiències relacionades amb la tartamudesa poden afectar l'ocupació, la satisfacció laboral, les relacions personals i romàntiques i la qualitat de vida general.

L’entrevista amb la persona afectada i amb alguns membres del seu entorn permetran al logopeda valorar l’impacte que el quequeig té en la seva vida. Algunes eines poden servir de suport per a aquesta tasca:

  • OASES (Overall Assessment of Speaker’s Experience of Stuttering): OASES‑A (Adults), OASES‑T (Adolescents) i OASES‑S (Infants 7–12). Es tracta d’una eina per mesurar l'impacte de l’alteració de la fluència en la vida d'una persona. Els protocols de resposta de l'OASES inclouen ítems adequats per cada tram d’edat, que examinen quatre aspectes claus de l'experiència de l’alteració de la fluència: la percepció de l’alteració per part del parlant; les reaccions afectives, conductuals i cognitives a l’alteració de la fluència; les dificultats en la comunicació funcional en situacions clau i l’impacte de l’alteració de la fluència en la qualitat de vida del parlant. Els protocols de l'OASES han estat traduïts a l'espanyol sud-americà.
  • Escala 4‑S (Self‑Stigma of Stuttering Scale). Enfocada a persones adultes, mesura l’autoestigma associat a l’alteració de la fluència.