Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.

El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.

Bibliografia

  • Amblàs J, Amil P, Bocanegra I, Bullich I, Contel JC, Gil E, Giráldez G, González A, Melendo EM, Mir V, Ruiz R, Santaeugènia S. Bases conceptuals i model d’atenció per a les persones fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA). Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2020. Disponible a: https://hdl.handle.net/11351/7007
  • Apóstolo J, et al. Effectiveness of interventions to prevent pre-frailty and frailty progression in older adults: a systematic review. JBI Database System Rev Implement Rep. 2018 Jan;16(1):140-232. https://doi.org/10.11124/JBISRIR-2017-003382
  • Eklund K, et al. Outcomes of coordinated and integrated interventions targeting frail elderly people: a systematic review of randomised controlled trials. Health Soc Care Community. 2009 Sep;17(5):447-58. https://doi.org/10.1111/j.1365-2524.2009.00844.x
  • Friedland D, Miller N. Language mixing in bilingual speakers with Alzheimer's dementia: A conversation analysis approach. Aphasiology. 1999;13: 427–444.
  • Gill TM, Gahbauer EA, Allore HG, Han L. Transitions Between Frailty States Among Community-Living Older Persons. Arch Intern Med. 2006;166: 418. [citat el 26 gener de 2020]. Disponible a: https://doi.org/10.1001/archinte.166.4.418.
  • Goodwin VA, Abbott RA, Whear R, Bethel A, Ukoumunne OC, Thompson- Coon J, Stein K. Multiple component interventions for preventing falls and fall- related injuries among older people: systematic review and meta-analysis. BMC Geriatr. 2014 Feb 5;14:1. https://doi.org/10.1186/1471-2318-14-15
  • Juncos-Rabadán O, Pereiro AX, Facal D. Comunicación y lenguaje en la vejez. Madrid, Portal Mayores, Informes Portal Mayores, no 67. Lecciones de Gerontología, XI. 2006.
  • Mahendra N, Hopper T. Dementia and related cognitive disorders. A I Papathanasiou, P Coppens, C Potagas (Eds.), Aphasia and related neurogenic communication disorders. Burlington, MA: Jones & Bartlett Learning. 2013: 397–430.
  • Mendez MF, Perryman KM, Pontón MO, Cummings JL. Bilingualism and dementia. The Journal of Neuropsychiatry and Clinical Neurosciences. 1999;11:411–412.
  • Nussbaum JF, Coupland J. Handbook of communication and aging  research. 2a edició. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum. 2024.
  • Organización Panamericana de la Salud. Demencia: una prioridad de salud pública. Washington, DC: OPS. 2013. Disponible a: https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/98377/9789275318256_spa.pdf;jsessionid=3EA6F66BC163902A7067A94744AC1F07?sequence=1 [citat el 2 d’abril de 2024].
  • Peña-Casanova J. Teoría e interpretación: Normalidad, semiología y patología neuropsicológicas. Programa Integrado de exploración neuropsicológica. Test Barcelona-2. Services S.L. 2019.
  • Worrall LE, Hickson LM. Communication disability in aging: From prevention to intervention. Clifton Park: Delman Learning. 2003.
  • Woods NF,  LaCroix AZ,  Gray SL, Aragaki A, Cochrane BB,  Brunner RL, Masaki K, Murray A, Newman AB, Women's Health Initiative. Frailty: emergence and consequences in women aged 65 and older in the Women's Health Initiative Observational Study. J Am Geriatr Soc. 2005 Ago;53(8):1321-30. https://doi.org/10.1111/j.1532-5415.2005.53405.x