Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.

El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.

Informació mínima necessària del derivador

En el context de l’atenció primària o hospitalària, l’usuari serà derivat al servei de logopèdia pel neuròleg, pel metge rehabilitador o pel seu metge de família o geriatra si ha realitzat una visita prèvia i valoració neurològica; caldrà que aporti informació relativa a:

  • Resultats de les exploracions neurofisiològiques amb l’accés a les fonts primàries (imatges, àudios, gràfiques, etc.).
  • Orientació diagnòstica: sobretot cal la identificació de la malaltia de base i la diferenciació entre origen agut, subagut, progressiu, regressiu o estable.
  • Temps d’evolució de la clínica.
  • Tractaments relacionats realitzats, siguin farmacològics, rehabilitadors o quirúrgics, amb data de realització.
  • Proves complementàries relacionades realitzades, resultat, interpretació i data de realització.
  • Repercussió de la clínica en les activitats de la vida diària del pacient i en l’àmbit laboral.

 

En context d’hospitalització es derivarà segons interconsulta hospitalària per realitzar una primera valoració i intervenció a peu de llit.