Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Avaluació integral
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a avaluar els següents elements dels trastorns lingüístico-cognitius adquirits.
D’acord amb la CIF, es fa una avaluació integral per identificar i descriure:
- Deficiències en l’estructura i la funció corporal, incloses les relacionades amb el llenguatge i la comunicació.
- Limitacions en l’activitat i la participació, inclosa la comunicació funcional i les interaccions socials i l’impacte de les alteracions del llenguatge i la comunicació en la qualitat de vida, inclòs l’impacte de les limitacions en els rols socials de l’individu dins de la seva comunitat.
- Factors contextuals (ambientals i personals) que serveixen de barrera o facilitadors de l’èxit de la comunicació i la participació en la vida.