Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Requisits d'alta
La majoria dels trastorns que causen els trastorns lingüístico-cognitius adquirits no tenen un pronòstic favorable. Molt sovint no rebran l’alta mèdica sinó que les dificultats de comunicació i llenguatge estaran presents fins al final de la vida. En aquests moments, els objectius se centraran a facilitar al màxim la comunicació per a l’acompanyament.
Una planificació efectiva és essencial per a transicions fluides a través de la continuïtat assistencial. El logopeda ha d’avaluar les possibilitats del pacient i l’entorn per a la comunicació efectiva amb la implementació dels suports necessaris i avaluar també si el manteniment de serveis hospitalaris i assistencials suposa una millora en les condicions del pacient.