Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Criteris per a la indicació del tractament
En general, són tributaris de logopèdia els pacients que presenten trastorns comunicatius adquirits susceptibles de millora amb tractament logopèdic, en la seva simptomatologia o en l’impacte del trastorn en la seva vida quotidiana.
Hi ha un consens generalitzat sobre el fet que la rehabilitació és essencial per facilitar el manteniment o la millora funcional dels pacients amb deteriorament general i fragilitat. Els programes de rehabilitació multidisciplinaris i coordinats han demostrat no només disminuir la mortalitat d’aquests pacients sinó també millorar-ne la funcionalitat, el grau de participació i la qualitat de vida de pacients i cuidadors independentment de factors com l’edat, la cronicitat o la gravetat inicial.