Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
18. Trastorns de la veu
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament dels trastorns de la veu, i ha de mantenir una formació adequada per intervenir en patologies diverses, amb atenció especial a la necessitat de formació especialitzada en casos complexos.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns de la veu, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per als trastorns de la veu, promou la coordinació entre professionals i la participació activa del pacient en el seu procés de rehabilitació.
Causes
Diverses patologies i circumstàncies poden ser les causants de la pèrdua o el deteriorament de la veu:
- Lesions orgàniques laríngies: nòduls, pòlips, edema fusiforme, pseudoquist serós, edema de Reinke, quist intracordal, sulcus glotidis, vergetures, paràlisis laríngies, traumatismes interns i externs de la laringe, neoplàsies i les seves conseqüències quirúrgiques, granulomes laringis (postintubació, reflux laringofaringi...), entre altres.
- Trastorns motors produïts per alteracions neurològiques centrals o perifèriques.
- Alteracions funcionals: tensió muscular inadequada, incompetència de tancament glòtic, alteracions de la ressonància, alteracions musculoesquelètiques o la incorrecta gestió de l’aire en la fonació.
- Relacionades amb l’evolució de l’individu: en la pubertat (puberfonia), en l’envelliment (presbifonia) o en la seva definició de gènere (transsexualitat).
- Pèrdua auditiva tant prelocutiva com postlocutiva.
- Causes psicològiques: disfonia psicogènica, estrès, depressió.