Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
18. Trastorns de la veu
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament dels trastorns de la veu, i ha de mantenir una formació adequada per intervenir en patologies diverses, amb atenció especial a la necessitat de formació especialitzada en casos complexos.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns de la veu, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per als trastorns de la veu, promou la coordinació entre professionals i la participació activa del pacient en el seu procés de rehabilitació.
Definició
La disfonia es defineix com el deteriorament de les qualitats de la veu concretament de la freqüència, la intensitat, el timbre i la durada. Per la seva banda, l’afonia fa referència a la pèrdua completa de la veu. En relació amb la freqüència, la disfonia es caracteritza per una disminució de l’extensió tonal. Quant a la intensitat, pot comportar dificultats tant per a l’emissió de sons forts com de sons molt fluixos. Pel que fa al timbre, la veu pot presentar un caràcter airejat, ronc o tens. Finalment, les alteracions vocals poden manifestar-se també en forma de reducció dels temps màxims de fonació.
Els trastorns de la veu es poden classificar de la següent manera:
- Trastorns organicofisiològics de la veu que resulten d'alteracions en els mecanismes respiratoris, laringis o del tracte vocal.
- Trastorns estructurals i orgànics de la veu que resulten de canvis físics en el mecanisme vocal, com ara alteracions en els teixits del plec vocal (per exemple: edemes, quists o nòduls vocals) i canvis estructurals en la laringe a causa de l'envelliment.
- Neurogènics: trastorns orgànics de la veu que resulten de problemes d'innervació del sistema nerviós central o perifèric a la laringe i que afecten el funcionament del mecanisme vocal, com ara tremolor vocal, disfonia espasmòdica o paràlisi del plec vocal.
- Trastorns funcionals de la veu que resulten d'un ús ineficient del mecanisme vocal quan l'estructura física és normal, com ara fatiga vocal, disfonia o afonia de tensió muscular, diplofonia o fonació ventricular.