Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

12. Apràxia de la parla

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.

El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.

Criteris per regular el tractament

Es regularà la intensitat del tractament logopèdic davant d’alguna circumstància que impedeixi o interfereixi en l’evolució correcta del procés i en la millora funcional del pacient. Concretament, aquells pacients que presentin: 

  • Manca de col·laboració, amb rebuig a la teràpia, incompareixença al tractament o no compliment de les pautes indicades. Manca de responsabilitat del pacient en el seu procés assistencial. 
  • Manca de nivells mínims d’alerta, de consciència, atenció, cognició i col·laboració per participar d’una rehabilitació de la comunicació.
  • Pacients que presenten trastorns de conducta o d’addicció que impedeixen l'aprenentatge. 
  • Manca de suport sociofamiliar adequat quan aquest és imprescindible per al tractament. 
  • Circumstàncies externes que impedeixin o interfereixin en l’evolució correcta del procés i la millora funcional del pacient.