Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
14. Disfàgia orofaríngia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de deglució, i disposa de formació específica per aplicar tècniques terapèutiques individualitzades i basades en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i social, l’avaluació i la intervenció en la disfàgia, promou la creació d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment al nostre context.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i cooperatiu per a la disfàgia, que afavoreixi la detecció precoç, la coordinació entre professionals i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.
Epidemiologia
La DO és una alteració altament prevalent tant en l’àmbit hospitalari com comunitari. Té una alta prevalença, i afecta fins al 27 % de la població d’adults ancians, més del 50 % dels ancians hospitalitzats i institucionalitzats, prop del 50 % dels pacients que pateixen un ictus, entre un 24 i un 85 % de pacients amb malalties neurodegeneratives, i 17-86 % dels pacients amb alteracions estructurals de cap i coll.
| Causa | Prevalença |
|---|---|
| Ictus | 600/100.000 habitants >15 anys |
| Parkinson | 559,4/100.000 habitants a Espanya |
| Alzheimer | 843,6-1243,2/100.000 habitants a Espanya |
| Esclerosi múltiple | 24/100.000 habitants a Espanya |
| Esclerosi lateral amiotròfica | 2,5-4,6/100.000 habitants a Catalunya |
Aquestes dades de prevalença s’han calculat a partir de la prevalença de la malaltia en la població catalana i la de la disfàgia en la malaltia.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per conèixer la prevalença de la disfàgia al nostre país.