Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
14. Disfàgia orofaríngia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de deglució, i disposa de formació específica per aplicar tècniques terapèutiques individualitzades i basades en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i social, l’avaluació i la intervenció en la disfàgia, promou la creació d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment al nostre context.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i cooperatiu per a la disfàgia, que afavoreixi la detecció precoç, la coordinació entre professionals i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.
Impacte en la vida de la persona
La DO és una alteració de la deglució que incideix en la capacitat de menjar i beure amb el codi CIF d550 i d560, respectivament. La classificació internacional de funcionalitat (per les sigles en anglès d’ICF, International Classification of Functioning, Disability and Health) va ser desenvolupada per l’OMS (2001) amb l’objectiu d’oferir una perspectiva biopsicosocial de la salut. Proporciona un marc per abordar la discapacitat i el funcionament d’una persona en el seu context i en la seva vida quotidiana. La DO és altament prevalent i afecta la qualitat de vida de les persones que la pateixen i provoca tensions psicològiques i socials, tant en els pacients com en els seus familiars; pot comportar depressió, episodis d’ansietat i aïllament social. A més, implica una disfuncionalitat que afecta el camp sensorial i estructural. Aquesta disfuncionalitat es codifica a la CIF com a alteracions de funcions sensorials relacionades amb la temperatura i altres estímuls (b270) i funcions relacionades amb la ingesta, com la succió (b5100), la mossegada (b5101), la masticació (b5102), la salivació (b5104) i la funció d’empassar (b5105). Les estructures que es poden veure afectades són la boca (s320), la laringe i la faringe (s330), a més de les glàndules salivals (s510) i l’estructura del cap i la regió del coll (s710).
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació de conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) per a la identificació dels elements en què incideix la disfàgia.