Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
19. Veu i comunicació en persones transgènere
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la veu i la comunicació, i també per a l’acompanyament en el procés de canvi vocal i comunicatiu de les persones transgènere, amb formació especialitzada que inclou aspectes anatòmics, funcionals i psicològics per garantir-ne la qualitat vocal i la integració social.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença de la demanda d’intervenció en veu i comunicació de les persones transgènere, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la qualitat de vida i la inclusió social d’aquest col·lectiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, promou la coordinació de logopedes amb metges endocrinòlegs, cirurgians, otorrinolaringòlegs, psicòlegs, infermers i altres professionals, dins d’un equip especialitzat en gènere i des d’una perspectiva biopsicosocial, i promou la creació d’entorns sanitaris transafirmatius que respectin la identitat i la dignitat de les persones transgènere.
Equipament
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a tenir els següents elements d’equipament a la seva disposició a l’hora d’intervenir en la veu i comunicació de les persones transgènere.
En relació amb l’equipament necessari per a la intervenció logopèdica en la transició vocal, s’ha de destacar que cal disposar d’un espai ampli per permetre al pacient fer activitats de treball corporal que faciliten l’adquisició de nous gestos vocals. Cal tenir en compte que algunes de les manipulacions corporals, laríngies i extralaríngies demanen realitzar-se en una llitera. La captació de mostres de veu per a les valoracions i les estratègies de feedback pròpies del tractament rehabilitador requereixen disposar d’equipament d’enregistrament i anàlisi digital de la veu (enregistradores digitals, micròfon i ordinadors equipats amb programari especialitzat; existeixen opcions de programari lliure validades) i d’enregistrament de vídeo. Finalment, per a la correcta indicació de les altures tonals de la veu, l’instrument més pràctic i habitual en els serveis de logopèdia de veu és un teclat musical electrònic, però hi ha diverses aplicacions per a mòbils que poden fer aquesta funció i, amb l’entrenament necessari, poden ser emprades per l’usuari de manera autònoma.
Com en totes les accions d’exploració o intervenció logopèdica que envaeixen el cos del pacient, si aquestes poden suposar un risc per a la seva seguretat, s’han de dur a terme en un centre sanitari que pugui donar resposta adequada a la situació de risc. Cal recordar que, en aquest context, el logopeda pot fer servir la laringoscòpia, o les imatges capturades, exclusivament com a instrument per a la valoració funcional del gest vocal.
És fonamental que els logopedes apliquin rigoroses mesures d’higiene per garantir la seguretat tant dels pacients com d’ells mateixos. Aquestes mesures inclouen la desinfecció regular del material i superfícies de treball, el rentat de mans abans i després de cada sessió, l’ús d’utillatge d’un sol ús quan sigui possible, i la ventilació adequada dels espais. A més, en els casos que ho requereixin, com en situacions de risc de contagi, és important utilitzar mascareta i guants, i seguir els protocols establerts per les autoritats sanitàries. Aquestes pràctiques són essencials per prevenir infeccions i crear un entorn terapèutic segur i de confiança.