Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

17. Alteracions de la fluència

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.

Equipament

Per intervenir amb rigor i eficàcia logopèdica en casos d’alteració de la fluència, el professional ha de disposar d’un equipament divers que li permeti fer una avaluació precisa, seguir l’evolució terapèutica i proporcionar tractaments adaptats a les necessitats individuals. Aquest equipament pot classificar-se en tres grans blocs:

 

1. Material per a l'avaluació clínica

  • Gravadora de veu i de vídeo: permet l’anàlisi detallada de la parla, incloent-hi la freqüència, tipus i durada de les disfluències, i observar signes secundaris (com moviments associats).
  • Cronòmetre o programari de mesura temporal: per quantificar la velocitat de parla, el temps de bloqueig i la fluïdesa global.
  • Qüestionaris d’avaluació.

 

2. Eines i tecnologia per a la intervenció

  • DAF (Delayed Auditory Feedback): retarda el retorn de la veu per afavorir la fluïdesa.
  • FAF (Frequency Altered Feedback): canvia el to de la pròpia veu per millorar-ne l’autoregulació.
  • Reproductor de soroll blanc (masking): emmascara la pròpia veu per reduir-ne l’autoconsciència.
  • Càmeres de vídeo per a l’observació corporal: per treballar les conductes associades (moviments facials, postura).
  • Aplicacions de seguiment terapèutic i autoavaluació: ajuden a registrar la pràctica entre sessions i a millorar l’adherència.

 

3. Materials de suport per a la teràpia presencial o en línia

  • Material visual i gràfic: per explicar el funcionament de la parla, l’alteració de la fluència i les tècniques de fluïdesa (cartells, infografies, esquemes respiratoris).
  • Jocs o dinàmiques verbals (en infants): faciliten la pràctica en entorns lúdics.
  • Equip de videoconferència: si es fan sessions en línia, cal qualitat d’àudio i vídeo per detectar tots els detalls.