17. Alteracions de la fluència

La prevenció primària de les alteracions de la fluïdesa se centra en els hàbits familiars de comunicació i en la creació d’un ambient lingüístic favorable. L’actitud i les pràctiques conversacionals dels pares poden tenir un paper important en la reducció del risc que una disfluència es consolidi com a trastorn persistent. El logopeda pot recomanar als pares que adoptin un estil de parla tranquil i pausat, evitant pressions excessives i respectant els temps de resposta de l’infant. Cal destacar la importància de mantenir el contacte visual mentre es parla, mostrant interès pel contingut i no jutjant-ne la forma. Acceptar les disfluències normals en edat preescolar i reduir els comentaris negatius o les preguntes repetitives pot prevenir un augment de la tensió en la parla. A més, la família pot promoure interaccions positives mantenint torns de conversa clars, escoltant amb atenció i evitant interrompre l’infant. Aquestes estratègies contribueixen a disminuir la pressió comunicativa i milloren la fluïdesa espontània. De manera general, un entorn estable, amb rutines previsibles i diàlegs calmats, ajuda l’infant a desenvolupar la parla sense sobrecàrrega.

A més de la família, l’entorn escolar té un paper rellevant en la prevenció. L’escola pot facilitar que l’infant se senti segur per expressar-se, respectant els seus temps de parla i evitant situacions que incrementin la pressió per parlar davant del grup. És important que els mestres ofereixin un model de comunicació pausada i que estiguin atents a possibles situacions de burla o rebuig entre iguals, i hi intervinguin de manera immediata. Cal garantir espais de conversa individualitzada, mantenir un clima de respecte i col·laborar amb les famílies per aplicar estratègies coherents. El treball conjunt entre família, escola i logopeda contribueix a crear un entorn favorable que minimitza la possibilitat que una disfluència evolucioni cap a una alteració persistent.