Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

17. Alteracions de la fluència

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.

Intervencions preventives

La prevenció primària de les alteracions de la fluïdesa se centra en els hàbits familiars de comunicació i en la creació d’un ambient lingüístic favorable. L’actitud i les pràctiques conversacionals dels pares poden tenir un paper important en la reducció del risc que una disfluència es consolidi com a trastorn persistent. El logopeda pot recomanar als pares que adoptin un estil de parla tranquil i pausat, evitant pressions excessives i respectant els temps de resposta de l’infant. Cal destacar la importància de mantenir el contacte visual mentre es parla, mostrant interès pel contingut i no jutjant-ne la forma. Acceptar les disfluències normals en edat preescolar i reduir els comentaris negatius o les preguntes repetitives pot prevenir un augment de la tensió en la parla. A més, la família pot promoure interaccions positives mantenint torns de conversa clars, escoltant amb atenció i evitant interrompre l’infant. Aquestes estratègies contribueixen a disminuir la pressió comunicativa i milloren la fluïdesa espontània. De manera general, un entorn estable, amb rutines previsibles i diàlegs calmats, ajuda l’infant a desenvolupar la parla sense sobrecàrrega.

A més de la família, l’entorn escolar té un paper rellevant en la prevenció. L’escola pot facilitar que l’infant se senti segur per expressar-se, respectant els seus temps de parla i evitant situacions que incrementin la pressió per parlar davant del grup. És important que els mestres ofereixin un model de comunicació pausada i que estiguin atents a possibles situacions de burla o rebuig entre iguals, i hi intervinguin de manera immediata. Cal garantir espais de conversa individualitzada, mantenir un clima de respecte i col·laborar amb les famílies per aplicar estratègies coherents. El treball conjunt entre família, escola i logopeda contribueix a crear un entorn favorable que minimitza la possibilitat que una disfluència evolucioni cap a una alteració persistent.