Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
17. Alteracions de la fluència
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.
Intervencions no recomanades
La diversitat de factors que incideixen en la disfluència ha fet que s’hagin proposat múltiples modalitats d’intervenció i no sempre s’ha fet amb prou aportació d’evidència científica. Si bé és cert que no hi ha tampoc literatura robusta que recomani la no utilització d’aquestes tècniques o tractaments, a continuació es presenten quatre agrupacions que els logopedes han de fer servir amb cautela.
Enfocaments centrats exclusivament en la parla
Tractaments que només aborden els aspectes visibles del trastorn (per exemple, la freqüència de repeticions o bloquejos) sense tenir en compte l'impacte emocional, social o identitari són considerats insuficients. Aquest enfocament redueix l’alteració de la fluència a un símptoma observable, obviant elements com l’evitació, la vergonya i l’autoimatge negativa i poden crear un impacte emocional negatiu.
Enfocaments que fomentin l’evitació o el silenci
L'ús de l'evitació com a estratègia terapèutica (per exemple, ensenyar al pacient a evitar paraules o situacions) pot agreujar l’impacte negatiu de l’alteració de la fluència. Aquestes estratègies reforcen la por i limiten la participació del pacient en la comunicació real.
Enfocaments centrats exclusivament en la gestió de la respiració, la relaxació o la postura
Sense negar que els aspectes mecànics i ansiolítics de les accions sobre aquests àmbits participen en la gestió de la fluència de la parla, es considera que focalització terapèutica en un d’aquests àmbits no suposa un factor de millora de les alteracions de la fluència.
Enfocaments centrats exclusivament en la «resolució emocional»
Tot i que la dimensió emocional és clau, abordatges terapèutics sense estructuració basada en evidència empírica no han mostrat millores consistents. Això no invalida el paper de la psicologia, però subratlla la necessitat de tècniques validades i integrades.
Generalització acrítica d’intervencions no adaptades culturalment
La literatura assenyala que molts programes de tractament desenvolupats en contextos anglosaxons poden no ser directament aplicables a altres contextos culturals sense una adaptació adequada. Aquesta manca d’adaptació pot reduir la seva eficàcia en poblacions amb valors, llengua i pràctiques comunicatives diferents.
Altres propostes no validades
Com en altres aspectes de la salut conductual, alguns professionals o empreses proposen tractaments amb resultats ràpids i segurs, com ara la hipnosi, l’acupuntura, dispositius electrònics o aplicacions informàtiques no validades.
EL CLC recomana als professionals i als pacients que siguin prudents en l’ús o la contractació de serveis basats en tractaments no validats en aquest document i que no tenen l’aval de les autoritats sanitàries o l’evidència científica.