Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.
El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.
Gradació de severitat, conseqüències i suports
Grau 0: limitació mínima per expressar-se
És capaç de comunicar-se de manera efectiva en la vida diària. Tot i que pot cometre errors d'articulació ocasionals i mostrar una lleugera imprecisió en la pronunciació, la seva parla continua sent intel·ligible.
Grau I: limitació moderada per expressar-se
Pot resoldre la demanda de la vida diària per expressar-se. Algunes vegades presenta errors en l'articulació, limitació lleu en la precisió de la paraula, transmet sensació de discontinuïtat, dubte, lentitud o dificultat. La seva parla pot ser inintel·ligible en converses sobre temes descontextualitzats, i pot resultar inintel·ligible per a persones que no el coneixen.
Grau II: limitació severa per expressar-se
Pot resoldre amb poca ajuda o sense pràcticament totes les situacions de la vida diària, però els errors fonètics i fonològics o la reducció sintàctica o semàntica determinen una dificultat òbvia per referir-se a temes específics. La seva parla és inintel·ligible per a desconeguts i, fins i tot, per a persones pròximes quan parla de temes fora de context. Si utilitza llenguatge gestual es comunica amb fluïdesa dins del seu entorn lingüístic habitual, però experimenta dificultats notables quan depèn exclusivament del llenguatge oral.
Grau III: limitació greu per expressar-se
Amb ajuda pot resoldre algunes situacions de la vida quotidiana, tot i que amb certes limitacions. Els errors fonètics i fonològics generen una dificultat notable per parlar sobre temes específics, i sovint experimenta fracassos en intentar expressar idees, depenent molt de l'interlocutor. La seva parla és inintel·ligible per a desconeguts i, fins i tot, difícilment comprensible per a persones pròximes en converses col·loquials. En aquests casos, la persona no pot ajustar-se adequadament a la situació comunicativa, utilitza estereotípies, repeticions ecolàliques o expressa idees que no tenen relació amb el context, simplement per mantenir la comunicació. Els gestos només li permeten referir-se a aspectes concrets i directament relacionats amb el context.
Grau IV: limitació total per expressar-se
Limitació completa per expressar-se en la vida normal. La comunicació, si s'efectua, és només a partir d'expressions incompletes o inintel·ligibles que obliguen l’interlocutor a inferir, extreure el contingut comunicatiu a partir de preguntes contínues que simplifiquen la conversa o a endevinar-lo en gran manera. Si aquesta fos la dificultat, podria no ajustar-se en absolut a la situació comunicativa, fins i tot encara que fos capaç de reproduir frases o seqüències de parla aparentment complexes.