Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.
El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.
Impacte en la vida de la persona
Els errors de pronunciació poden generar en l’interlocutor una valoració negativa del parlant. Depenent de la gravetat de la simptomatologia poden afectar els acompliments socials i acadèmics, així com l’autoimatge i l’autoestima. A més, la dificultat d’expressió pot implicar restriccions en la quantitat i qualitat de les interaccions verbals, atès que els interlocutors solen ajustar a la baixa els enunciats, subestimant les capacitats lingüístiques de l’infant. Aquesta circumstància pot impactar negativament en el desenvolupament morfosintàctic i lexicosemàntic, ja que limita les oportunitats per consolidar els usos més complexos del llenguatge. La reducció sintàctica i semàntica pot ser una conseqüència intrínseca al trastorn o una estratègia adaptativa per afavorir l’intercanvi efectiu de missatges davant la falta d'intel·ligibilitat. Alguns interlocutors poden trobar simpàtica la manera de parlar, dels infants més petits, fet que pot contribuir a consolidar-la i complicar-ne la correcció.
El TSDP afecta tant la producció de la parla (d330) com la conversa (d350), amb repercussions en l’adaptació escolar (d815 Educació Preescolar i d820 Educació Escolar). També pot influir en aspectes psicosocials (b122), en l’adquisició d’informació en la mesura que limiti la interacció (d132), en l’aprenentatge de les llengües (d133, d134) i, potencialment, en dificultats d’aprenentatge (d137, d140, d145) i en les relacions amb estranys (d730), informals (d750) o amb familiars (d760).
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació de conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) que serveixin per a la identificació dels elements sobre els quals incideixen els TSDP.