Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
13. Disfuncions orofacials
El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Gradació de severitat, conseqüències i suports
Grau 0: limitació lleu en les funcions orofacials
Disfuncions que repercuteixen molt lleument sobre alguna de les funcions orofacials (succió, respiració, deglució i masticació), sense limitacions de moviment, posició i eficàcia, i que no dificulten la comunicació oral ni afecten les relacions personals.
Grau I: limitació moderada en les funcions orofacials
Alteració lleu o moderada sobre una o més d’una funció del sistema estomatognàtic amb poca limitació del moviment, posició i eficàcia, i que poden repercutir lleument en la comunicació oral i no afecten a les relacions personals.
Grau II: limitació severa en les funcions orofacials
Limitació moderada per realitzar les funcions orofacials com alimentar-se oralment, així com succionar, respirar, deglutir o mastegar, acompanyat de limitacions en la mobilitat, la posició ortostàtica i l'eficàcia, i amb modificacions lleus de la morfologia. Pot ser necessària la implementació d’estratègies adaptatives. Pot comportar una limitació lleu per comunicar-se oralment i alguna afectació en l’autoimatge.
Grau III: limitació greu en les funcions orofacials
Limitació greu per realitzar les funcions del sistema estomatognàtic amb alteració moderada de la forma i moviment, posició i eficàcia de les estructures participants. Pot ser necessària la implementació d’estratègies i d’estris adaptats. Pot suposar dificultats articulatòries moderades i certes afectacions en les relacions, la comunicació i l’autoimatge.
Grau IV: limitació total en les funcions orofacials
Limitació molt greu per alimentar-se oralment, succionar, respirar, deglutir o mastegar. Presenta manca de eficàcia i alteració de les estructures. Es fa imprescindible la implementació d’estris adaptats. Fonoarticulació pràcticament inintel·ligible, aquesta limitació implica dificultats en les relacions, la comunicació i l’autoimatge.