Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

13. Disfuncions orofacials

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.

El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.

Signes clínics

Les disfuncions orofacials poden presentar diverses manifestacions (llistat no exhaustiu):

Alteracions dentooclusals (overjet anterior excessiu, mossegada oberta anterior, bilateral, unilateral o posterior i sobremossegada), moviments dentals causats per pressió lingual o mals hàbits i desproporcions maxil·lomandibulars.
Deglució disfuncional per maloclusió o hàbit inadequat.
Alteracions de les estructures toves que integren el sistema estomatognàtic, pre i postcirurgia de fre lingual i labial, entre d'altres i que puguin afectar les funcions orals de respiració, succió, deglució i masticació.
Disfuncions de l’articulació temporomandibular i dolor orofacial que provoquen alteració en les funcions de masticació i deglució.
Pèrdua de les dents o procés de rehabilitació oral protètica que afecti les funcions de masticació o deglució.
Trastorns alimentaris (refús o aversions alimentàries) que condicionin el patró correcte de creació del bol alimentari i la seva deglució.
Boca oberta o entreoberta amb mandíbula deprimida, que és la postura habitual de repòs del respirador oral.
Postura anormal de repòs de la llengua, sigui cap endavant, interdental o lateral (unilateral o bilateral), que no permet una relació normal de repòs entre la llengua, les dents, el maxil·lar superior i la mandíbula, altrament coneguda com l'espai interoclusal en repòs o l'espai vestibular.
Baveig després dels 2 anys.
Hàbits de succió no nutritius, inclòs l'ús de xumet després dels 12 mesos d'edat, així com la succió del dit, el polze o la llengua que poden suposar efectes negatius en l’estructura oral en funció de la freqüència i de la intensitat de l’hàbit.
Manca d'un segell linguopalatal consistent durant les deglucions de saliva, de líquid i de qualsevol mena de consistència dels aliments sòlids.
Posició lingual interdental o contacte linguodental amb la dentició anterior o lateral en repòs i durant la deglució.
Alteracions posturals craniocefàliques.
Mucositat excessiva que obstrueix via àrea superior.
Canvis rellevants en l’estructura oral postintervencions quirúrgiques ortognàtiques o extirpacions tumorals.

Totes aquestes alteracions poden aparèixer des del període gestacional fins al procés natural d’envelliment. Les disfuncions orofacials i les seves repercussions no es resolen espontàniament, sinó que, al contrari, són progressives i poden esdevenir cròniques. D’aquí la importància de contemplar-les en totes les etapes de la vida de l’ésser humà, o bé prevenint-les a partir d’accions d’educació sanitària o bé abordant-les des d’una perspectiva terapèutica.

Els codis CIF —Classificació Internacional de Funcionament, Discapacitat i Salut— són una eina desenvolupada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que permet classificar i descriure la salut i els components relacionats amb el funcionament humà. La CIF ofereix un marc estandarditzat per entendre i documentar les condicions de salut que afecten la capacitat de les persones per a dur a terme activitats i participar en el seu entorn.

Les disfuncions orofacials impliquen funcions relacionades amb la ingesta (b510), la veu (b310), l’articulació (b320), les funcions respiratòries (b440), la mobilitat de les articulacions (b710), la força, el to i la resistència muscular (b730, b735 i b740) i el control de les funcions relacionades amb els moviments voluntaris (b760) i les funcions relacionades amb els moviments involuntaris (b765). També implica funcions auditives (b230), tàctils (b265), sensorials relacionades amb la temperatura i altres estímuls (b270) i relacionades amb la pell (b840) i, fins i tot, funcions de temperament i personalitat (b126).