Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Intervencions en l'entorn
Els logopedes ofereixen pautes de comunicació en l’àmbit familiar i un estudi d’adaptació de l’entorn domiciliari del pacient. Les barreres per a una comunicació i participació reeixides es poden minimitzar per a les persones amb apràxia de la parla:
- Modificant l'entorn (per exemple: reduir el soroll de fons, mantenir el contacte visual i disminuir la distància entre l'emissor i l’oient).
- Informant els interlocutors sobre les necessitats de comunicació de la persona i el seu mètode de comunicació preferit.
- Animant la persona a utilitzar estratègies per compensar les dificultats en la comunicació (per exemple: repetir, reformular, utilitzar gestos i, entre altres, escriure).
S’ha d’intervenir en les barreres i els facilitadors ambientals mencionats a l’avaluació.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció en l’entorn.