Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.

El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.

Objectius

L’objectiu principal és aconseguir que la persona desenvolupi una parla el més funcional possible, tenint en compte el moment evolutiu i les seves limitacions estructurals i funcionals. Això ha de permetre una millor adaptació psicològica, familiar i social.

  • Habilitats: millorar la funcionalitat de la parla. Millorar, en la mesura del possible, les funcions en el processament de la parla i en el processament fonològic com factors de risc de dificultats específiques de l’aprenentatge.
  • Activitat: minimitzar la discapacitat en la comunicació, incloent-hi les estratègies compensatòries desenvolupades gràcies al tractament.
  • Participació: permetre la participació segons les circumstàncies i preferències de cada individu. Desenvolupar habilitats i confiança social, promoure la independència i presa de decisions. Reduir l'aïllament i augmentar la integració social.
  • Benestar: maximitzar la sensació de benestar i la qualitat de vida de les persones, inclòs l’entorn familiar. Desenvolupar estratègies d’afrontament.