Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.
El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.
Enfocaments d'intervenció
En les últimes dècades s'han distingit dos enfocaments per al tractament: clínic i naturalista. En els enfocaments clínics, els logopedes administren el tractament directament a l’infant. Les sessions de treball es fan normalment a la consulta, però també podrien fer-se en el domicili o en un despatx a l'escola. L'entorn social de l’infant no participa activament en el tractament i únicament rep consell i assessorament per a entendre el trastorn i, potser, consolidar alguns objectius. Per contra, en els enfocaments naturalistes, els logopedes treballen amb familiars o educadors per proporcionar-los les eines i estratègies que constitueixen el tractament. Aquest segon enfocament es basa principalment en el model centrat en la família i en el model de resposta a la intervenció.
Els estudis no permeten assegurar que un d'aquests enfocaments (clínics o naturalistes) tingui millors resultats que un altre en totes les ocasions. Les recerques confirmen que els professionals podrien fer ús amb efectivitat de tots dos enfocaments, diferenciant entre casos de menor i major gravetat.