Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.
El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.
Intervencions en entorn natural
Aquestes intervencions es duen a terme mitjançant la col·laboració activa amb les famílies, reemplaçant la intervenció directa dels logopedes per una participació preparada dels pares, mares i cuidadors. Els logopedes dissenyen sessions de treball amb els pares per ajustar comportaments i maneres d'interactuar amb els infants i generar canvis que impactin positivament en l'evolució del trastorn. S'empren gravacions de vídeo en la llar per monitorar els familiars, facilitant així la retroalimentació i permetent l'adaptació del programa segons sigui necessari. Aquests mètodes, que prioritzen la implicació familiar sobre la intervenció directa del professional, no han de confondre's amb la pràctica habitual de proporcionar orientacions i consells a la família, que sol succeir quan els logopedes gestionen el tractament de manera directa.
Com a exemple d'aquests enfocaments es proposa l’Enhanced Milieu Teaching en la seva versió adaptada al treball amb infants amb TDSP i també amb infants amb fissura de paladar. L'enfocament Milieu Teaching és un dels que més evidència científica ha acumulat amb infants amb trastorn del llenguatge i la parla.
Enhanced Milieu Teaching with Phonological Emphasi
El mètode Milieu Teaching with Phonological Emphasis és un mètode d'intervenció que integra tècniques d'ensenyament naturalistes amb un enfocament específic en la millora de les habilitats fonològiques. Aquest mètode es basa a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge que sorgeixen en l'entorn natural de l’infant i s'enfoca en la interacció entre l’infant i el seu medi social per fomentar el desenvolupament de la parla i del llenguatge. Les estratègies inclouen, entre altres, el modelatge, l'expansió d'enunciats i la imitació, amb un èmfasi particular en la correcció i l'enriquiment dels patrons fonològics de l’infant.