Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.
El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.
Recomanacions sobre la intervenció
Més enllà de les diverses tècniques i estratègies d’intervenció, el CLC orienta els professionals en algunes consideracions sobre aspectes transversals de la intervenció logopèdica en el TDSP.
Durada: les intervencions per als TDSP es planifiquen amb una durada ajustada als objectius establerts: per als infants més petits es poden definir metes realistes a curt termini que millorin la seva intel·ligibilitat i participació, i mitiguin l'impacte negatiu en el seu desenvolupament lingüístic. En aquests casos, es contempla un seguiment i reprendre la intervenció intensiva més endavant si és necessari. Per als infants més grans, la intervenció sol intensificar-se amb la finalitat de minimitzar les repercussions adverses en l'etapa de l'educació primària i els possibles efectes en el rendiment acadèmic.
Dosificació: no s'han identificat diferències significatives entre intervencions d'alta freqüència amb períodes de descans (per exemple: quinze dies consecutius seguits de dos mesos sense sessió) i tractaments continus (per exemple: dos dies a la setmana durant tres mesos consecutius).
Entorn social: alguns autors recomanen dur a terme la intervenció en el context escolar, involucrant els educadors com a agents o cooperants. S'ha comparat l'eficàcia dels tractaments d'enfocament clínic amb els d'enfocament naturalista, sense que sigui possible assegurar que un aporti avantatges definitius sobre l’altre en cap circumstància. Això no obstant, s'ha assenyalat que la variable compromís dels pares i la variable experiència i formació dels logopedes sí que són rellevants en els resultats.
Tipus d’intervenció: podrien desenvolupar-se de manera individual o en grups petits, entre 3 i 5 menors, i homogenis com a mínim per patologia, segons les necessitats dels menors i els recursos disponibles. Així doncs, els tractaments poden ser individuals o grupals; presencials, semipresencials o telemàtics.
Riscos assumibles en la intervenció: aquest tipus d'intervencions no comporta riscos per als participants, siguin pacients o professionals implicats. No obstant això, no es pot ignorar un risc moderat d'increment en l'ansietat dels pares després de rebre el diagnòstic i durant l'espera de l'evolució previsible. Els pares han de ser aconsellats per evitar que les seves expectatives i manifestacions de preocupació tinguin un efecte punitiu en l’infant.
Quan la intervenció suposa una disminució considerable del temps d'escolarització existeix un risc potencial derivat de la manca d’hores de classe. A més, existeix una possibilitat d’impacte social negatiu. Alguns estudis indiquen que les dificultats de comunicació i la segregació a l'aula per rebre suport escolar poden incrementar la probabilitat d'assetjament escolar en aquests infants.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció logopèdica en TDSP.