Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Requisits d'alta
Per valorar l’estat funcional del pacient en el moment de l’alta s’haurà de realitzar una nova avaluació amb les mateixes proves i escales de la valoració inicial i s’informarà del resultat obtingut després del procés d’intervenció.
Es considera que el tractament pot finalitzar quan l’avaluació integral informa que l’estat del pacient ha millorat en el seu grau de severitat o bé quan:
- Les tasques del tractament són de naturalesa repetitiva i ja no suposen canvis en les capacitats o el pacient no requereix un seguiment constant per completar les tasques.
- El pacient ha assolit el nivell més alt de capacitat funcional possible i no s’observen millores.
- La intel·ligibilitat de la parla de la persona no perjudica la seva participació en les activitats i no afecta l'estat de salut, la seguretat ni la independència de la persona.
- La producció de la parla de la persona és equivalent a la d’altres persones de la mateixa edat cronològica, gènere, ètnia o origen cultural i lingüístic.