Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
14. Disfàgia orofaríngia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de deglució, i disposa de formació específica per aplicar tècniques terapèutiques individualitzades i basades en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i social, l’avaluació i la intervenció en la disfàgia, promou la creació d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment al nostre context.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i cooperatiu per a la disfàgia, que afavoreixi la detecció precoç, la coordinació entre professionals i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.
Causes
La DO pot tenir causes funcionals o estructurals. Entre les causes funcionals trobem la disfàgia orofaríngia originada per:
- Malalties neurològiques agudes (ictus, traumatismes cranioencefàlics), cròniques o neurodegeneratives (esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, demències, etc.).
- Trastorns del desenvolupament que poden causar disfàgia en edat pediàtrica i neonatal.
- Presbifàgia, davallada fisiològica per l’envelliment.
- Altres causes poden ser síndromes com Plummer-Vinson o alteracions psicològiques o psiquiàtriques com ara trastorns d’ansietat que poden causar disfàgia psicogènica o fagofòbia.
Entre les causes estructurals, hi trobem:
- Seqüela posttractament oncològic de cap i coll, i tòrax: cirurgia i/o radioteràpia.
- Seqüela de traumatismes facials, cap i coll.
- Seqüeles de cremades, tant internes (càustics) com externes (cicatrització postcremada).
- Alteracions a conseqüència de malformacions craniofacials o diverticles faringoesofàgics.