Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

14. Disfàgia orofaríngia

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de deglució, i disposa de formació específica per aplicar tècniques terapèutiques individualitzades i basades en l’evidència.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i social, l’avaluació i la intervenció en la disfàgia, promou la creació d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment al nostre context.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i cooperatiu per a la disfàgia, que afavoreixi la detecció precoç, la coordinació entre professionals i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.

Gradació de severitat, conseqüències i suports

Grau 0: limitació lleu de la deglució

Ús de la via oral amb múltiples consistències sense preparacions adaptades ni compensacions, però sí amb restriccions. Possibles penetracions fins al vestíbul laringi i amb possibles residus.

Grau I: limitació moderada de la deglució

Es manté la via oral amb múltiples consistències però amb preparacions adaptades i compensacions. Possibles aspiracions o penetracions fins a plecs vocals. Pot haver-hi presència de residus postdeglució.

Grau II: limitació severa de la deglució

Ús de la via oral total però amb una única consistència d’aliments i líquids. Presenta tos efectiva. Pot presentar alguns residus traqueals. Pot patir aspiracions que pot compensar i nodrir-se amb adaptacions com a mínim d’una viscositat.

Grau III: limitació greu de la deglució

Pacient dependent d’una via alternativa per a l’alimentació, la qual es complementa amb una ingesta mínima per via oral. Tos poc efectiva. Residus traqueals. Aspiracions amb líquids i sòlids. Molta dificultat per compensar amb adaptacions.

Grau IV: limitació total de la deglució

Pacient incapacitat per a la ingesta per via oral. Requereix una via alternativa per a l’alimentació. Absència de tos. Aspiracions silents que no compensa ni amb adaptacions de volum ni viscositats.

Cal destacar que, actualment, hi ha algunes escales de referència com la Dysphagia Outcome and Severity Scale (DOSS) i la Functional Oral Intake Scale (FOIS), que també es recomanen des del CLC.