5. Trastorns del llenguatge infantil

D’acord amb Bishop et al. els criteris més importants que cal tenir en compte per identificar el TDL són: 

1. Dificultats de llenguatge prou greus perquè quedi afectada la comunicació o l’aprenentatge en la vida quotidiana.

2. Quan és poc probable que els problemes de llenguatge es resolguin o no s’hagin resolt a l’edat de cinc anys.

3. Quan els problemes no estan associats a una causa biomèdica coneguda (si existís una causa biomèdica la denominació hauria de ser TL).

Com ja s’ha dit anteriorment, en lloc de descriure subtipus de TDL, es proposa identificar nivells de gravetat i caracteritzar la simptomatologia i els components afectats de cada infant en particular. En aquest sentit, els tests de llenguatge són necessaris, però no suficients. Es valora com a criteri d’inclusió per al diagnòstic l’obtenció de puntuacions 1,25-1,5 desviacions estàndards per sota de la mitjana en 1-2 subtests rellevants de proves com el CELF-5. No hi ha un consens clar a l’hora de prendre com a referència una determinada puntuació mínima de quocient intel·lectual no verbal. Les opinions que expressen els professionals i investigadors que han participat en diferents grups de discussió són diverses.

A més dels tests estandarditzats, el procés d’avaluació ha de tenir en compte altres aspectes com les mostres naturals de llenguatge, les habilitats cognitives, el desenvolupament socioafectiu, informació contextual i les necessitats de suport. És per això que l’avaluació ha de ser dinàmica, en períodes successius i contrastant les diferents dades obtingudes, i s’ha de dur a terme com més aviat millor per iniciar ràpidament una intervenció. 

Malgrat els progressos en nivells més simples de la comunicació, la gravetat i persistència dels problemes farà necessària una adaptació curricular perquè l’infant pugui seguir mínimament els nivells acadèmics exigits.

Per tant, per diagnosticar un infant amb TDL, ha de complir els següents requisits:

• Dificultats lingüístiques persistents: problemes en la comprensió i/o expressió del llenguatge oral que es mantenen més enllà dels 5 anys i que no es resolen de manera espontània.
• Afectació en una o més àrees del llenguatge (fonologia, morfosintaxi, semàntica i pragmàtica).
• Impacte funcional significatiu: les dificultats han de repercutir en la comunicació diària, el rendiment acadèmic i/o les interaccions socials.
• Absència d’una causa biomèdica identificable:
  • No hi ha un trastorn neurològic conegut, dèficits auditius greus, DI moderada-severa o trastorns psiquiàtrics primaris que justifiquin les dificultats lingüístiques.
  • Si hi ha una malaltia associada (ex. paràlisi cerebral, TEA o síndrome genètica), el diagnòstic ha de ser de TL i no de TDL.
• Rendiment en proves estandarditzades: puntuacions situades almenys 1,25 desviacions estàndard per sota de la mitjana en proves de llenguatge receptiu, expressiu o pragmàtic (com ara CELF-5, PPVT-5, EVT-3, entre d’altres).
• Preservació de capacitats cognitives generals: el quocient intel·lectual no verbal ha d’estar dins de la normalitat o presentar una discrepància significativa entre les habilitats verbals i no verbals.

El diagnòstic de TDL s’exclou en els casos següents:

• TEA: la dificultat principal rau en la comunicació social i la pragmàtica, amb altres trets clínics com la rigidesa conductual i els interessos restringits.
• DI: el dèficit en el llenguatge forma part d’un perfil més ampli de dificultats cognitives generals.
• Pèrdua auditiva no corregida: infants amb hipoacúsia neurosensorial moderada-severa poden presentar dificultats en l’adquisició del llenguatge, però la seva causa primària és sensorial.
• Trastorns neurològics: en casos de paràlisi cerebral, epilèpsia o altres patologies neurològiques, les dificultats lingüístiques s’inclouen en un marc de trastorn del llenguatge amb base orgànica.
• Dificultats per manca d’exposició a l’idioma: infants criats en entorns bilingües o amb escassa exposició al català/castellà poden presentar un desenvolupament lingüístic més lent, però no compleixen criteris per a TDL. En aquests casos, cal una avaluació detallada del desenvolupament lingüístic en ambdues llengües.
• Dificultats en la producció oral sense afectació del llenguatge:
  • Trastorns fonètics-fonològics: problemes articulatoris sense alteracions gramaticals ni semàntiques significatives.
  • Trastorns emocionals o de conducta primaris: els infants amb ansietat social, mutisme selectiu o altres trastorns emocionals poden evitar parlar, però no presenten una alteració lingüística primària.