Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.

El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.

Signes clínics

Els signes del TDSP es manifesten com a errors sublexicals, que afecten la pronunciació de síl·labes i sons aïllats, o com a errors lexicals, que afecten l'organització fonològica de la paraula. Aquests errors poden ser sistemàtics o poden variar segons el context fonètic dels enunciats. Poden afectar a sons específics (com la producció alterada del so /r/) o classes de sons (per exemple: substituir qualsevol consonant fricativa per la seva oclusiva homorgànica). També poden afectar el tipus de seqüència fonotàctica, com, per exemple, ometre consonants en posició de coda. Tot i que molts signes observables corresponen a un estancament en etapes típiques del desenvolupament, en els casos més severs poden observar-se signes atípics, com ara la inconsistència, que és la tendència a deformar les paraules de forma diferent cada vegada que es pronuncien.

Els signes del TDSP són:

Omissions: certs sons s'ometen o se suprimeixen, bé de manera sistemàtica o en funció del context.
Distorsions: els sons s'alteren en la forma d’articulació.
Substitucions: se substitueixen un o més sons.
Addicions: s'afegeixen un o més sons addicionals a certes síl·labes.
Desorganització de l’estructura de la paraula: omissions, addicions i canvis d’ordre en les síl·labes o sons que formen la paraula.

El TDSP involucra funcions sensorials auditives generals (b230) i, més específicament, les funcions de percepció auditiva (b1560) i de discriminació dels sons de la parla (b2304). Així mateix, influeix en les funcions relacionades amb l’articulació de sons (b320). En algunes ocasions pot afectar les funcions musculars (b730, b735) i el control psicomotor de la zona oral (b1478), però predominantment incideix en funcions executives, com la memòria a curt termini (b1440), la recuperació de la seqüència fonològica de les paraules (b1448) i en funcions mentals específiques per crear, seqüenciar i coordinar moviments automatitzats i complexos amb un propòsit (b1478). Aquestes disfuncions poden ser comòrbides amb l’apràxia del desenvolupament de la parla (b176). El TDSP pot limitar significativament l’activitat i la participació en la comunicació, i afecta principalment la capacitat d’emetre missatges parlats, que poden ser inintel·ligibles en casos severs (d330), amb nivells d’afectació que varien de l’1 fins al 4, però també en la capacitat de mantenir l’atenció voluntària en la parla dels altres en l’acció d’escoltar (d115).