Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

13. Disfuncions orofacials

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.

El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.

Causes

No s'ha identificat una única causa de trastorns miofuncionals orofacials, sinó múltiples causes, com ara qualsevol fenomen (incloent-hi mal hàbit) que provoqui que la llengua estigui mal col·locada en repòs, limiti els moviments o les funcionalitats linguals dins la cavitat oral, dificulti l'assoliment d’una competència labial acceptable i redueixi o impedeixi la capacitat d'obtenir i de mantenir postures correctes de repòs oral. Els factors següents poden coexistir i tenir un paper afavoridor de les disfuncions orofacials:

Incompetència de les vies respiratòries, a causa de les vies nasals obstruïdes, ja sigui per obstruccions estructurals nasals, mals hàbits o al·lèrgies, que no permeten inspirar i expirar sense esforç. Aquests fenòmens poden provocar obstrucció de les vies respiratòries superiors i postura de boca oberta o entreoberta, i això provoca respiració bucal així com un patró incorrecte de deglució i de masticació.
Els fenòmens musculars o estructurals orofacials que afavoreixen l’avançament de la llengua poden incloure: retard en el desenvolupament neuromotor, caiguda prematura d'incisius que afavoreix l’avançament de la llengua, anomalies orofacials, presència d’amígdales hipertròfiques, hàbits orals de succió perllongats en el temps i anquiloglòssia, entre altres.
Presència d’amígdales obstructives o hipertròfiques.
Algun estudi apunta certa disposició familiar a la presència d’alteracions orofacials funcionals.
Estudis longitudinals demostren que hi ha una relació entre les maloclusions dentals i la pràctica de mals hàbits orals entre la població. Els més comuns són la succió no nutritiva, la respiració oral, les alteracions de la deglució, la interposició d’objectes i l’onicofàgia.
Alimentació molt tova que no necessita una implicació gaire activa dels moviments linguals i de la musculatura orofacial en general.
El pillowing, que és l’hàbit de dormir pressionant lateralment el maxil·lar és un factor que pot afavorir les asimetries facials i posicions mandibulars inadequades.
Cirurgia maxil·lofacial o ortognàtica.
Cirurgia de tumors de cap i coll.
Malformacions facials o craniofacials congènites que alteren les funcions orofacials.
Traumatismes craniofacials.