Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
13. Disfuncions orofacials
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Epidemiologia
Les disfuncions orofacials poden aparèixer al llarg de tota la vida. Les més freqüents, però, es presenten entre la població infantil. Tot i que poden presentar-se de manera aïllada, per la relació entre les estructures del SE, poden aparèixer més d’una de manera conjunta i simultània.
Es troben discrepàncies en les prevalences d’aquests fenòmens a causa de diferències en els grups d’edat, les ètnies, el sexe i diferències socioeconòmiques i els diferents criteris i denominacions usats per al diagnòstic. Així, amb relació a la respiració oral es desconeixen dades de prevalença al nostre país. Alguns estudis internacionals la situen des del 63 % a Veneçuela fins al 6,6 % a l’Índia o el 25 % al Regne Unit. S'estima que la posició interdental de la llengua durant la deglució oscil·la entre el 33 % i el 51 % de la població d’infants en edat escolar. En relació amb la mossegada oberta, que pot ser deguda a mals hàbits funcionals, alguns estudis la situen per sobre del 70 % en infants durant la fase de dentició mixta i disminueix fins al 3 % en població amb dentició definitiva.
A Catalunya es realitzen 11,26 procediments quirúrgics sobre oïda, nas, boca i gola cada 100.000 habitants.
Respecte al càncer de cap i coll, segons la Sociedad Española de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello, cada any es detecten a Espanya 10.000 casos nous.
La incidència anual dels traumatismes craniofacials és de 200 casos per cada 100.000 habitants a Espanya.
El CLC aconsella a estudiants, investigadors i professionals clínics fer estudis per conèixer la prevalença local al nostre país de les disfuncions orofacials.