Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
13. Disfuncions orofacials
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Intervencions de manteniment de la funció
Entenem que l’alimentació quotidiana adequada (dura, seca i fibrosa) exerceix la funció de manteniment dels progressos assolits en el tractament logopèdic. En el mateix sentit, la respiració adequada també és un element clau en el manteniment dels progressos assolits. Cal, però, incentivar el pacient i el seu entorn a estar amatents a l’evolució dels símptomes per recuperar, si cal, alguns dels exercicis que el logopeda recomana i fer-ne una activitat sistemàtica per evitar la reaparició de les disfuncions orofacials.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció de manteniment en les disfuncions orofacials.