12. Apràxia de la parla

Entenem que, de manera general, els pacients amb apràxia de la parla han de rebre atenció logopèdica de manera immediata per aprofitar el temps de recuperació espontània i aclarir els dubtes diagnòstics. Així mateix, entenem que el conjunt del tractament seguirà els principis de l’aprenentatge motor que es requereix en un tractament intensiu amb un gran nombre de repeticions de moviments de parla o no parlats i amb la manera de proporcionar retroalimentació durant les sessions de tractament.

El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica en les següents intervencions de l’apràxia de la parla.

Perspectiva artrocinètica

Aquestes tasques es basen en principis de programació motriu:

• Proporcionar una pràctica freqüent i intensiva dels objectius de la parla.
• Centrar-se en el moviment precís de la parla.
• Incloure aportacions sensorials externes per a la producció de la parla (per exemple: senyals auditius, visuals, tàctils i cognitius).
• Tenir en compte l’organització dels exercicis de manera aleatòria o de repeticions en bloc.
• Gestionar el moment i canal de retroalimentació del rendiment.

Perspectiva sensorial

Molts tractaments per a l'apràxia de la parla incorporen l'entrada sensorial (per exemple: senyals visuals, auditius, propioceptius i tàctils) per ensenyar les seqüències de moviment de la parla. Les indicacions sensorials es poden utilitzar per separat o combinades. Aquestes indicacions externes poden facilitar la producció de la parla proporcionant retroalimentació addicional a la persona si no pot beneficiar-se o no rep prou retroalimentació sensorial intrínseca.

Perspectiva lingüística

Els mètodes lingüístics per al tractament de l’apràxia de la parla emfasitzen els components lingüístics i fonològics de la parla, així com la comunicació flexible i funcional. Aquests models se centren en la funció de la parla. S’enfoquen a adquirir l'articulació correcta dels sons de la parla i grups de sons amb patrons d'error similars en un esforç per ajudar el pacient a interioritzar les regles fonològiques. És important tenir en compte que les perspectives lingüístiques per a les apràxies de la parla estan pensades com un complement dels plantejaments de treball motor, no en són una substitució.

Alguns exemples de models centrats en el fet lingüístic són els següents:

• El mètode dels cicles de Hodson és un plantejament lingüístic dirigit als errors de patrons fonològics. Està dissenyat per a infants amb parla altament inintel·ligible i que realitzen omissions extenses, algunes substitucions i un ús restringit de consonants. L'objectiu és augmentar-ne la intel·ligibilitat en un curt període de temps. El tractament es programa en cicles que oscil·len entre 5 i 16 setmanes. Durant cada cicle el logopeda treballa un o més patrons fonològics. Un cop finalitzat cada cicle comença un altre cicle que es dirigeix a un o més patrons fonològics diferents. El reciclatge de patrons fonològics continua fins que els patrons dirigits estan presents en la parla espontània de l’infant. L'objectiu és aproximar el procés gradual de desenvolupament fonològic típic. No hi ha un nivell predeterminat de domini dels fonemes o patrons de fonemes dins de cada cicle; els cicles s'utilitzen per estimular l'aparició d'un so o patró específic, no per produir-ne el domini.
• La consciència fonològica integrada està dissenyada per facilitar simultàniament la consciència fonològica, el coneixement de les lletres i el so i la producció de la parla en infants amb dificultats de la parla i del llenguatge. Els plantejaments específics per facilitar el desenvolupament de la consciència fonològica inclouen (a) desenvolupar coneixements que influeixin positivament en el desenvolupament de la consciència fonològica (per exemple: ensenyar rimes infantils i centrar-se en les propietats sonores del llenguatge parlat) i (b) integrar activitats de consciència fonològica en sessions de tractament (per exemple: consciència del fonema i activitats de joc de lletres).

Els mètodes dirigits a millorar la producció i la intel·ligibilitat de la parla se centren a restablir els programes motors i a millorar la capacitat de seleccionar-los i activar-los i millorar-ne l’efectivitat en situacions específiques. Aquests plantejaments de tractament inclouen enfocaments artrocinètics, senyals sensorials, control de velocitat i ritme i diverses combinacions d’aquests.

Els mètodes que han aportat evidència científica, com trobem a Murray et al., en el cas de l’apràxia de la parla infantil són:

1. Rapid Syllabic Transitions (ReST): adequat per a infants grans i amb trastorns lleus. Recursos disponibles a ReST Sydney.
2. Integrated Phonological Awareness Intervention (IPA): dirigit a infants grans i amb trastorns lleus. Manual d’intervenció disponible a la Universitat de Canterbury.
3. Nuffield Dyspraxia Program 3 (NDP3): adequat per a infants petits i amb trastorns greus. Informació i formació disponible a NDP3.
4. Dynamic Temporal and Tactile Cueing (DTTC): ideal per a infants petits i amb trastorns greus. Recursos i tutorials disponibles a Tratamiento de la apraxia infantil.
5. Biorretroalimentació per ultrasons: recomanat per a infants en edat escolar. Limitat pel cost de l’equip necessari. Informació al Laboratorio de Producción del Habla de la Universitat de Siracusa.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció logopèdica en l’apràxia de la parla.