Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Orientació interdisciplinària
Per al tractament de les dificultats de comunicació derivades tant de la fragilitat per envelliment com dels trastorns degeneratius s’ha de disposar d’un equip interdisciplinari de: metges neuròlegs, metges geriatres, metges especialistes en rehabilitació, logopedes, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, infermeres, treballadors socials i psicòlegs.
El CLC aconsella que tots els membres de l’equip professional estiguin formats en conversa assistida per poder interactuar amb pacients fràgils amb limitacions de comunicació.